15. Primers Contrastos

Encara fa núvol. Sembla que faci ben poca estona des de que la pluja monsònica ha donat treva. L'ambient és fresc, ja sento olors diferents. Des de la finestra del bus miro pensatiu els carrers de Kochi, som a Kerala, un dels estats més particulars de la diversa Índia.

Empesos pels vents monsònics, els vaixells fenicis van ser dels primers en fer port a la costa Malabar d'aquest estat situat al sud-oest del subcontinent. Des de llavors, el que avui coneixem com la costa de Kerala, es va convertir en un dels principals ports que comunicaven l'Índia amb la resta del mòn, rebent vaixells grecs, romans, perses, àrabs, xinesos i més endavant, els dels colons portuguesos, anglesos i holandesos. Aquest passat multicultural és el que ens ha fet decidir començar el viatge per l'Índia a l'estat socialista de Kerala.

Un home puja al bus. Porta turbant, texans i polo blaus, i un Kirpan (ganivet ceremonial), signe que l'identifica com a Sikh, doctrina dominant a l'estat de Punjab (al nord-oest del país). Ens saludem i comencem a xerrar. Sense saber encara com, i tot i que estem cansats pel viatge i no tenim encara lloc per dormir, acceptem la seva oferta i baixem del bus. Entrem en un sòrdid bar amb aire acondicionat. Un dels pocs locals on es consumeix alcohol.

En Golbee mana, demana per nosaltres, bevem al seu ritme, aconsegueix emborratxar-nos una mica, crec que tots tres estem tocats, la conversa passa de temes personals a històries de taberna. També pagarà per nosaltres, no acceptarà ni una rupia, insisteixo i em desafia amb la mirada. "Està bé", penso.

Un rickshaw es fa camí entre els socs i la pluja fins al restaurant d'un amic d'en Golbee, on soparem, un altre cop a càrrec del nostre amic del Punjab. Tot seguit ens informa que avui passarem la nit a casa d'un seu amic. Li agraeixo el detall però li faig saber que nosaltres preferim un hostal, estem cansats. Ni em contesta.

El seu amic no obre la porta, és tard, ja passades les 11 de la nit. La porta de la casa del seu segon amic tampoc no l'obre ningú. Aquí intento acomiadar-me, li agraeïxo tot el que està fent i em clava una desafiant mirada amb els seus ulls blaus. "Vosaltres no aneu enlloc", són les seves paraules.

No ens queda cap més opció que desfer-nos d'ell i marxar gairebé per potes. Cap a les 12 de la nit trobem una casa-hostal que ens obre i ens cedeix una habitació on per fi, podrem deixar les motxilles i descansar. Sentim com, a fora, la pluja monsònica inunda patis i carrers. Una rebuda inesperada. Durant els propers dies, ens adonarem que accedir a l'alcohol no és sempre fàcil, es ven únicament a botigues de licor o algun dels pocs bars sòrdids d'alguna ciutat.

Kochi es divideix bàsicament en Fort Cochin, el centre històric i la ciutat més desenvolupada i sorollosa d'Ernakulam. A Fort Cochin, el port és brut, ocupat per pescadors. Més al sud, una platja també bruta. Els carrers del Fort són plens de pulcres i curioses botigues i mercats d'espècies, una de les riqueses nacionals.

Marxarem cap a la caòtica i sorollosa Kottayam el mateix dia que tres bombes correlatives han explotat al centre de Mumbai provocant entre 15 i 20 víctimes mortals. La vida seguirà a l'Índia, les cartes a l'editor del diari se centren en queixes sobre la indiferència i resignació dels indis pel que fa a qualsevol tema polític.

De Kottayam, un ferry navega per les "Backwaters" de Kerala fins a Alleppey, a través de canals amples a vegades custodiats per petits poblats, camps d'arròs o simples fileres de palmeres. La velocitat és perfecte per veure com passa la vida en aquests indrets aïllats. El riu, com al Delta del Mekong , és la font d'aigua, d'aliment, de regadiu, el lloc on banyar-se, raspallar-se les dents, fer la bogada i on sovint hi llencen els plàstics, deixalles i olis de motor.

Per tenir una millor vista, l'endemà, agafem una canoa de rems per visitar els tranquils canals de les famoses "backwaters" dels voltants d'Alleppey. Pels canals més amples, rics indis naveguen a bord de grans barques on passaran la nit. Menjaran i beuran en abundància, contrastant amb la humil i tranquil·la vida dels poblets.

Passem un dia a la capital de l'estat, a Trivandrum. El principal temple de la ciutat, només obert a hindús, es troba sota un estricte control policial. Fa uns dies que hi han trobat un tresor de gran valor, segons em diu un policia calculen que és de dos milions d'euros. Bàsicament, or i joies que els Maharajas oferiren a les divinitats locals.

- I, què penseu fer amb el tresor?

- El tresor s'ha de quedar on és, és una ofrena als Deus.- Argumenta el policia.

Segons llegeixo al diari, el mandatari del temple aconsella no tocar el tresor, com tampoc no obrir la última cambra que queda tancada i on, segons estudis arqueològics, hi trobarien un tresor encara més gran. "Seria molt perillós", afirmen les autoritats del temple, el símbol d'una serp a l'entrada de la cambra indica que seria molt desfavorable obrir-la.

A les portes del temple, indigens o lesionats estenen la mà demanant almoïna.

Òbviament, ni veurem el tresor ni podrem entrar al temple. Farem camí fins a Kanyakumari (o Cap Comorin), punt de trobada de tres mars (Aràbic, el Golf de Mannar i l'Oceà Índic), i població situada al punt més meridional de tot el sub-continent. Per la seva situació geogràfica, per les llegendes locals, pel temple dedicat a la deesa verge Devi Kanyakumari i per ser el punt on les cendres de Mahatma Gandhi van ser submergides al mar, és un important punt de pelegrinatge que atrau a indis d'arreu del país.

Els passadissos amples i foscos del temple, amb diferents deïtats gravades a les columnes; els sostres baixos i la llum de les espelmes contrasten amb els colors vius dels saris d'algunes dones (els homes hem de visitar el temple sense samarreta, com a gairebé tots els temples de Kerala) i afegeixen misticisme a la imatge dels quasi despullats sacerdots que marquen el tilak al front dels feligresos.

Necessitarem més de 7 hores per recòrrer els 230km fins a la ciutat dels temples, Madurai, el que serà la primera "gran" ciutat índia que visitarem. Ja a l'estat vehí de Tamil Nadu, i on hi trobarem un impressionant i enorme temple, hospitalitat i part de la cara amarga i trista d'aquest país.

Salut!