Tinc la sensació d'haver passat per Tailàndia. No m'he trobat res, o ben poc del que m'havien explicat, del que m'esperava. Probablement perquè no hem seguit cap camí ni itinerari definit, hem viatjat per una Tailàndia poc turística, amb només una excepció: Bangkok.
Coneguda com la ciutat dels àngels, la capital és un dels principals ports del sud-est asiàtic, una gran urbs d'edificis alts, gratacels de vidre i amb un tren elevat que circula per sobre d'amples avingudes i es via entre els grans centres comercials que anuncien marques d'alta costura.
En contrast, a la part antiga, no tan desenvolupada, a Banlamphu, on ens allotjarem, és on hi trobem els principals punts d'interès turístic. Un enorme Palau Reial i multitud de grans i rics temples als barris més propers al riu, un important barri xinès i un altre d'hindú.
Encuriosit pel que m'han explicat, i per algun llibre que he llegit sobre la vida nocturna de la ciutat, sortirem de visita pels barris, o districtes rojos de Sukumvit i Silom.
Serem testimonis de la sòrdida nit a la ciutat dels àngels. No tinc res en contra de la prostitució, sempre i quan sigui acceptada per les dues parts, em sembla correcte. Ara bé, em sobta veure els occidentals d'avançada edat clavant bufes, amb la mà oberta per abarcar el màxim de les nalgues de les jovenetes tailandeses; elles, responen amb una mirada provocadora que l'home aprova arquejant les celles mentre fa un glop a l'ampolla de cervesa d'importació.
I més coses que passen a Bangkok, però com bé diuen, el que passa a la nit a Bangkok, es queda a Bangkok.
La burocràcia ens fa esperar una setmana, però no ens quedarem a la capital, passarem uns dies a Prachuap Khiri Khan, un poblet de costa al mar de la Xina Meridional. Aquí, en un temple situat al cim d'una muntanya, em roben la càmera, només per uns segons. El lladre, un macaco i la seva banda, que se m'acosten ensenyant-me les dents, calculant el millor moment per l'assalt,com una banda de peluts gàngsters. Hauré de còrrer uns metres al darrera del líder fins que deixa anar la càmera, espantat. Puc recuperar l'aparell, amb alguna rascada i algun cop important de record.
Ens aturem a Hua Hin, uns quilòmetres més al nord, abans de tornar a Bangkok. Aquest poble de costa és freqüentat per famílies estrangeres riques i bruts turistes sexuals, la majoria majors de 50 anys. Aquí, la indústria del sexe és encara més sòrdida, potser la més desagradable que hem vist a tot Tailàndia.
D'aquí tres dies ens caduca el segon visat, de Bangkok agafem un bitllet de bus nocturn fins a Songhkla, però arribar-hi no serà fàcil. Ens han dit que arribarien a les 8 del matí, però a quarts de 5 de la matinada em desperten bruscament, i sense saber com, ens trobem a la carretera, amb les motxilles a la cuneta. Veig llum en un dels magatzems propers, m'hi acosto i m'informen que som a Surat Thani, a més de 300km de Songhkla. Buscarem alternatives i finalment arribarem a primera hora de la tarda. Ja a l'hostal, obrim les motxilles i ens adonem que a l'Irene li han robat la bossa de roba on hi guardava la roba bruta (això si, la roba bruta no se l'han endut), i a mi, la petita càmera compacta que tenia dins la motxilla. Aquesta vegada el lladre no era un mico, potser una bèstia més perillosa, no la podré recuperar.
Aquí, al sud de Tailàndia, tot és força diferent. La població, de majoria musulmana es considera part d'un Sultanat, no volen formar part del regne de Tailàndia. En els últims anys, les friccions polítiques han derivat en atacs terroristes força aleatoris i imprevisibles. De camí a la frontera amb Malàisia, cada pocs quilòmetres hi trobem controls militars, trinxeres i filferros punxaguts que bloquegen la carretera, impera la llei marcial.
En una de les parades de descans, en una betzinera, tres homes somrients ens saluden. Dos d'ells armats amb revòlvers i el tercer amb una enorme metralleta, matxets i pistoles de tots tamanys, tan armat que li costa caminar. Són membres de l'equip de seguretat.
La primera parada a Malàisia la fem a Kota Bharu. Una tranquil·la ciutat, avui divendres, dia de pregària pels musulmans. Al mercat de nit, canviarem de dieta, un altre país, moltíssimes més opcions culinàries.
Un dia, passejant per Kota Bharu, coneixem en Kamal. Un simpàtic pare de família que ens convidarà a formar part de la festa, un casament malai. Un àpat self-service que menjarem a la manera local. Pollastre i vedella en salsa que ens servim per sobre d'arròs blanc. Acariciant amb els dits els granets d'arròs, els barregem amb la salsa, i així, sense coberts, conversant, ens omplim la panxa.
Des de la llanxa, veiem com, a mesura que ens acostem a la costa, les aigües turqueses es van aclarint. Desembarquem a la llarga platja de sorra blanca i aigües cristal·lines, som a les illes Perhentian.
El magnetisme i la bellesa de les illes ens atrapen gairebé una setmana. Ens capbussarem per nedar entre peixos lloro, peixos pallasso, petits taurons i tortugues, observant el ric corall. Ens farem camí entre l'espesa jungla per trobar-nos, on de sobte mor la jungla, amb platges paradisíaques.
Quan ens allunyem, de camí a terra ferma, sento que enyoraré aquest paradís.
Un viatge en cotxe cap al sud, conduits per dos nous amics malais, i arribem a Kuala Terenganu per visitar dues fotogèniques mesquites. Les dues construïdes sobre una plataforma flotant al riu, la primera de vidre i concurreguda, la segona blanca i màgica la llum del vespre.
Més platja i més amics a Cherating. Descobrint Malàisia amb l'ajut i la hospitalitat eterna d'aquest poble.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada